L'ermita de sa Creu d'en Ribes

  Aquesta ermita la trobareu al Puig d'en Ribes, a Santa Eulària des Riu. Antigament, la gent hi acudia en peregrinació per resar i també s'hi feia un dinar de germanor.

 

  Conta la llegenda que l'amo, que es deia Ribes, estava tallant pins en el bosc i després d'haver-ne tallat alguns, va aparèixer un desconegut que es va oferir a tallar-ne. En Ribes, que ja no podia més de cansament i molt agraït pel seu oferiment, va accedir.

  

  El desconegut començà a tirar pins amb les mans, molt ràpidament i sense cansar-se. Tot això va asustar en Ribes que va pensar que allò no era un home, era algo sobrenatural. El desconegut li va oferir a en Ribes ser l'home més fort de la Terra a canvi de que el dia que morís, ell es faria amo de la seva ànima.

 

  En Ribes ja va entendre qui era el desconegut i, mort de por, es va agenollar demanant ajuda a Déu i resant. El Dimoni, en sentir resar, ràpidament va desaparèixer entre el bosc i va deixar una petjada a una roca.

 

  En Ribes va anar a veure el capellà, li contà tot el què passà i en processó anaren a on varen esdevenir els fets. Es va beneïr el lloc i va ser on es va construir l'ermita.

 

  Des d'aquell moment cada any es feia una processó que partia des Puig de Missa i arribava a sa Creu d'en Ribes i allí tots junts resaven el rosari i donaven gràcies a Déu.

 

 Quan en Ribes era vellet va fer una creu on hi havia la petjada des Dimoni i hi anava a resar perquè ja no podia pujar-hi. 

 

 

Llegenda des Pont Vell de Santa Eulària

      Fa molts anys el riu de Santa Eulària baixava amb molta d’aigua i era necessesari construir un pont per poder-lo creuar.  Moltes vegades s’havia intentat construir, però degut a la gran quantitat d’aigua que portava el riu, els constructors no eren capaços d’acabar-lo.

     Això desesperava el batlle del poble que, un dia, va dir que pactaria amb el dimoni per poder-lo acabar.

    Una nit de tempesta, el batlle estava a ca seua a la vora del foc escalfant-se i pensant com podria fer el pont. De sobte, algú va tocar a la porta  amb força i de forma molt insistent, el batlle va obrir i es va trobar amb un desconegut el qual va convidar a passar.

     El desconegut i el batlle s’assegueren a prop del foc i el batlle va observar que el seu convidat encara que posàs els peus en el foc, no es cremava. El batlle, sense fer-ne cas, li preguntà què volia.

-Sé que buscau algú que us faci el pont.-Va contestar el desconegut- Si arribam a un acord, jo el faré abans de demà. Però us demanam una condició.

-Bé, idò, quina condició demanau?

-Abans de sortir el sol, per allí ja es podrà passar, ara bé, m’haureu d’entregar l'ànima del primer que passi pel pont.

      El batlle dubtà però va accedir a la seva petició.

     El dia següent, a les sis en punt del matí, el batlle anà cap el Puig de Missa, i des d’allí veié com el pont ja estava acabat i el desconegut esperava.

      El batlle, alguns veïns del poble i el capellà, que portava aigua beneïda per beneir el pont, anaren cap el pont. El batlle li digué:

      -Com veig que has complit la teva paraula, ara em toca a mi complir la meva.

      Tot d’una treié un sac que portava, en el qual hi havia un gat. L’obrí i el gat sortí correguent creuant ràpidament el pont. Quan el desconegut el va veure s’enfadà tant que va voler tirar el pont, però únicament li donà temps a tirar un parell de pedres perquè el capellà anà ben de pressa a beneir el pont i a resar, cosa que va fer el desconegut se n’anàs ràpidament i mai més se’l tornàs a veure.

Tots Sants

     Antigament era una festa grossa, d’aquelles de menjar prou. A Eivissa ciutat es celebrava un mercat lliure que feien els pagesos al llarg de carrer Sa Font. Allí portaven a vendre les fruites tradicionals per aquests dies amb els seus coves, cistellons, sacs, senallons plens de pinyons, nous, cacauets, ametlles, magranes, caquis, codonys i castanyes (aquestes s’havien de fer venir de fora).

     També s’ha de parlar de les altres goles que solien aparèixer en tal ocasió que eren tan tradicionals com ses fruites anomenades: els bunyols,  els panellets i els rosaris pels nens (enfilats que es feien a les pastisseries de panellets, fruites confitades, bombons de xocolata i una bona patena de codonyat o carabassat).

     A la tarda colles de joves i al·lotes amb la senalla ansa per ansa, fent brular es corn anaven de porta en porta demanant:

     -Què hi ha res per ses ànimes?

     Alguna cosa els donaven: una embosta de pinyons, una magrana, un grapat d’aglans, un pessic de castanyes…, o, si no els volien donar res, responien:

     -Ni manco pels cossos!

  El que provocava la sabuda i esperada resposta:

     -Mal vos caigui el cul a trossos!

    Amb la també sabuda resposta:

     -I tu el repleguis a mossos.

A la nit es feien les vetllades amb tota la parentel·la i veïnats arremolinats a la taula, el més ben carregada millor d’aquells fruites i goles, amb la mà al trencapinyons, una maceta o una pedreta per anar trencant i no tenir les barres aturades. Mentre les majores contaven històries de por, de bruixes, de berruguets, de fameliars… tot això fins mitjanit que s’acabava la festa i la vetlla. S’encenien les llànties per fer fum a les ànimes. Es deixaven totes les escloves, les pells per damunt la taula i per terra. No es podia tocar res fins l’endema perquè duria mala sort a la casa.

 

 

Feim compost

A la nostra escola i, juntament amb Amics de la Terra, cada any feim compost.

El compost és un adob natural fet amb restes orgàniques com ara, pells i restes de fruita, trossos de verdura, restes de menjar (menys carn, ossos, pa...), restes de jardineria...

Per fer compost necessitam un recipient ben gros (el que tenim nosaltres és una compostera i ens l'ha proporcionat Amics de la Terra). En el fons de la compostera hem posat una base de branques per facilitar la circulació de l'aire. Sobre aquestes branques anam fent capes de restes orgàniques i capes de palla. Podem afegir-hi un grapat d'accelerador de compost. Això s'ha d'anar regant per afavorir el desenvolupament de micro-organismes com els bacteris i els xampinyons.

El compost tarda en formar-se entre 4 i 6 mesos aproximadament. Al llarg del curs passat varem fer compost i enguany ja hem pogut veure'n els resultats. Aquí els teniu:

Primer, vàrem desmuntar la compostera per treure el compost:

Al compost encara hi havia restes de fruita.

Aquí estam garbellant el compost per separar les restes òrganiques que quedaven.

Una vegada garbellat, el vàrem posar dins pots de iogurts buids i després hi sembràrem llavors de lletuga i ravanets.

Ho vàrem regar i en unes setmanes ja començàrem a veure les lletugues i els ravanets.

Observam cèl·lules vegetals

Per fer aquesta experiència necessitam:

Tallam la ceba i en separam el tel, que és la pell més fina.

El posam en el portaobjectes i el tenyim de blau de metilè. 

 

Posam el portaobjectes al microscopi, miram amb atenció... i ja podem veure les cèl·lules vegetals.