Això desesperava el batlle del poble que, un dia, va dir que pactaria amb el dimoni per poder-lo acabar.
Una nit de tempesta, el batlle estava a ca seua a la vora del foc escalfant-se i pensant com podria fer el pont. De sobte, algú va tocar a la porta amb força i de forma molt insistent, el batlle va obrir i es va trobar amb un desconegut el qual va convidar a passar.
El desconegut i el batlle s’assegueren a prop del foc i el batlle va observar que el seu convidat encara que posàs els peus en el foc, no es cremava. El batlle, sense fer-ne cas, li preguntà què volia.
-Sé que buscau algú que us faci el pont.-Va contestar el desconegut- Si arribam a un acord, jo el faré abans de demà. Però us demanam una condició.
-Bé, idò, quina condició demanau?
-Abans de sortir el sol, per allí ja es podrà passar, ara bé, m’haureu d’entregar l'ànima del primer que passi pel pont.
El batlle dubtà però va accedir a la seva petició.
El batlle, alguns veïns del poble i el capellà, que portava aigua beneïda per beneir el pont, anaren cap el pont. El batlle li digué:
-Com veig que has complit la teva paraula, ara em toca a mi complir la meva.
Tot d’una treié un sac que portava, en el qual hi havia un gat. L’obrí i el gat sortí correguent creuant ràpidament el pont. Quan el desconegut el va veure s’enfadà tant que va voler tirar el pont, però únicament li donà temps a tirar un parell de pedres perquè el capellà anà ben de pressa a beneir el pont i a resar, cosa que va fer el desconegut se n’anàs ràpidament i mai més se’l tornàs a veure.